Un equip d’astrònoms canadencs han rastrejat un senyal de ràdio provinent de l’univers que segueix un patró periòdic. Els senyals captats destaquen perquè es reprodueixen cada 16 dies, se senten durant 4 dies i no tornen fins passats 12 dies més.

https://www.nature.com/articles/s41586-018-0867-7

Aquesta observació publicada a la revista Nature l’ha dut a terme un equip de la Universitat McGill del Quebec que treballa amb el programa CHIME/FRB. Segons la sigla en anglès, CHIME respon a l’Experiment Canadenc de Cartografia de la Intensitat de l’Hidrogen; i FRB, a la de Ràfegues de Ràdio Ràpides (Fast Radio Burst).

Els primers cicles regulars van ser observats entre el setembre del 2018 i l’octubre del 2019 amb un radiotelescopi CHIME a la costa oest del Canadà, tocant a l’oceà Pacífic.

Una de les característiques que defineixen els senyals de l’espai és que són impredictibles, sense cap mena de patró, i això les fa molt difícils d’estudiar.

Les ràfegues de ràdio ràpides van ser detectades per primera vegada el 2007. Apareixen per tot el cel i els astrònoms encara no saben què és el que les provoca.

Són centelleigs de radiació molt energètics en l’espectre de ràdio que duren pocs mil·lisegons i que poden descarregar tanta energia com centenars de milions de sols.

Malgrat els esforços per descobrir-la, els científics desconeixen quina és la font de les FRB i han desenvolupat algunes teories, com ara que podrien ser el soroll que provoquen dues estrelles quan topen o missatges de llunyanes civilitzacions avançades.

Però el patró repetitiu de les que s’han detectat ara suggereix que la font podria ser un cos celeste que orbita al voltant d’una estrella o algun altre cos.

Però, si fos aquest el cas, els senyals cessarien quan fossin obstruïdes per l’altre cos. I això no explicaria com un cos celeste pot enviar aquests senyals de forma periòdica.

Una altra possibilitat és que els vents estel·lars podrien intensificar o bloquejar alternativament els senyals d’un cos situat darrere d’ells.

Els investigadors han rastrejat la font de les FRB fins a una galàxia espiral a uns 500 milions d’anys llum de distància de la Terra. Suggereixen que la tecnologia del futur podria determinar quin dels objectes de la galàxia està enviant-les i, potser, revelar com ho està fent.