Pròxima b

Els astrònoms han trobat evidència clara d’un planeta que orbita l’estrella més propera a la Terra, Pròxima Centauri. El món, designat Pròxima b, orbita la seva estrella vermella cada 11 dies i té una temperatura adequada perquè hi hagi aigua líquida en la seva superfície.

Aquest món rocós és l’exoplaneta més proper a nosaltres i també pot ser el més proper amb possibilitats de vida fora del Sistema Solar.

Una mica més de quatre anys llum de la Terra es troba una estrella nana vermella que ha estat nomenat com Pròxima Centauri és l’estrella més propera a la Terra, a part del Sol. Aquesta estrella freda a la constel·lació de Centaure és massa feble per a ser veure’s a simple vista i es troba a prop de la parella molt més brillant de les estrelles conegudes com a Alfa Centaure AB.

Guillem Anglada-Escudé explica els antecedents d’aquesta cerca: “Els primers indicis d’un possible planeta van ser al 2013, però la detecció no era convincent. Des de llavors, hem treballat intensament per aconseguir noves observacions de la terra amb l’ajuda d’ESO. La recent campanya de Pale Red Dot ha trigat prop de dos anys en la planificació”.

Pròxima b òrbita molt més a prop que Mercuri ho fa amb el Sol en el Sistema Solar, la mateixa estrella és molt més feble que el Sol. Com a resultat Proxima b es troba dins de la zona habitable al voltant de l’estrella i té una temperatura superficial estimada que permetria la presència d’aigua líquida.

Tot i l’òrbita temperada de Pròxima b, les condicions en la superfície poden ser fortament afectats pels ultraviolats i de raigs X – flamarades de la seva estrella – molt més intensa que les que rep la Terra des del Sol.

Les nanes vermelles com Pròxima Centauri són estrelles actives i poden variar en formes que imitarien la presència d’un planeta. Per excloure aquesta possibilitat l’equip també supervisa el canvi de brillantor de l’estrella amb molt de compte fent servir el telescopi ASH2 a l’Observatori d’Atacama.

Dos documents separats discuteixen l’habitabilitat de Proxima b i el seu clima. Ells troben que l’existència d’aigua líquida al planeta avui en dia no es pot descartar i, en aquest cas, pot estar present sobre la superfície del planeta només en les regions més assolellades, ja sigui en una àrea a l’hemisferi del planeta enfront de l’estrella -rotació síncrona- o en un cinturó tropical -rotació de ressonància-.

 

 

Més informació.
Aquesta investigació es presenta en un document titulat “Un candidat a planeta terrestre en una òrbita al voltant de Pròxima Centauri”, per G. Anglada-Escudé i col., Que apareixe a la revista Nature el 25 d’agost del 2016.

L’equip està compost per Guillem Anglada-Escudé (Universitat Queen Mary de Londres, Londres, Regne Unit), Pedro J. Estimat (Institut d’Astrofísica d’Andalusia – CSIC, Granada, Espanya), John Barnes (Open University, Milton Keynes, Regne Unit) , Zaira M. Berdiñas (Institut d’Astrofísica d’Andalusia – CSIC, Granada, Espanya), R. Paul Butler (Carnegie Institution de Washington, Departament de Magnetisme Terrestre, Washington, EUA), Gavin A Coleman (Universitat Queen Mary de Londres, Londres , Regne Unit), Ignacio de la Cova (Astroimagen, Eivissa, Espanya), Stefan Dreizler (Institut für Astrophysik, Georg-August-Universität Göttingen, Göttingen, Alemanya), Michael Endl (la Universitat de Texas a Austin i l’Observatori McDonald, Austin, Texas, EUA), Benjamin Giesers (Institut für Astrophysik, Georg-August-Universität Göttingen, Göttingen, Alemanya), Sandra V. Jeffers (Institut für Astrophysik, Georg-August-Universität Göttingen, Göttingen, Alemanya), James S. Jenkins ( Universitat de Xile, Santiago, Xile), Hugh RA Jones (Universitat de Hertfordshire, Hatfield, Regne Unit), Marcin Kiraga (Observatori de la Universitat de Varsòvia, Varsòvia, Polònia), Martin Kürster (Max-Planck-Institut für Astronomie, Heidelberg, Alemanya), Maria J. López-González (Institut d’Astrofísica d’Andalusia – CSIC, Granada, Espanya), Christopher J. Marvin (Institut für Astrophysik, Georg-August-Universität Göttingen, Göttingen, Alemanya), Nicolás Morales (Institut d’Astrofísica d’Andalusia – CSIC, Granada, Espanya), Julien Morin (Laboratoire Univers et Particules de Montpeller, Universitat de Montpeller i CNRS, Montpeller, França), Richard P. Nelson (Universitat Queen Mary de Londres, Londres, Regne Unit), José L. Ortiz (Institut d’Astrofísica d’Andalusia – CSIC, Granada, Espanya), Ofir Aviv (Institut de Ciència Weizmann, Rehovot, Israel), Sijme-Jan Paardekooper (Universitat Queen Mary de Londres, Londres, Regne Unit), Ansgar Reiners (Institut für Astrophysik, geōrg- August-Universität Göttingen, Göttingen, Alemanya), Eloy Rodríguez (Institut d’Astrofísica d’Andalusia – CSIC, Granada, Espanya), Cristina Rodríguez-López (Institut d’Astrofísica d’Andalusia – CSIC, Granada, Espanya), Luis F. Sarmiento (Institut für Astrophysik, Georg-August-Universität Göttingen, Göttingen, Alemanya), John P. Strachan (Universitat Queen Mary de Londres, Londres, Regne Unit), Yiannis Tsapras (Astronomisches Rechen-Institut, Heidelberg, Alemanya), Mikko Tuomi (Universitat de Hertfordshire , Hatfield, Regne Unit) i Mathias Zechmeister (Institut für Astrophysik, Georg-August-Universität Göttingen, Göttingen, Alemanya).

Enllaços.
Treball de recerca a la revista Nature.
Dos nous documents sobre habitabilitat en Proxima b