La superfície d’Europa

Una visió en color millorada de la superfície d’Europa.

Aquesta imatge cobreix una franja de 350 quilòmetres de la superfície d’Europa, la lluna de Júpiter.

El primer pla combina les dades d’imatge d’alta resolució amb les dades de color de baixa resolució de les observacions realitzades en 1998 per la nau espacial Galileu.
Es veuen suaus planes de gel, fractures llargues i desordenades blocs de terreny i caos que amaga un profund oceà d’aigua líquida salada a sota.
Tot i que el món marí extraterrestre i cobert de gel es troba fora de la zona habitable del sistema solar, nous estudis mostren la química potencial de producció d’oxigen i hidrogen, un indicador clau de l’energia disponible per a la vida, podria produir quantitats comparables al planeta terra (a escala).

L’hidrogen es genera per reaccions químiques de l’aigua salada en contacte amb el sòl marí rocós. L’oxigen i altres compostos que reaccionen amb hidrogen vindria de la superfície d’Europa. Hi ha molècules de gel d’aigua, que al dividir-se per l’intens flux de radiació d’alta energia de Júpiter, podrien encendre la vida a l’oceà d’Europa.

Crèdit de la imatge: NASA, JPL-Caltech, SETI Institute