Galàxia Frankenstein

La Galàxia Frankenstein sorprèn els astrònoms.

A prop de 250 milions d’anys llum de distància, hi ha una zona del nostre univers que els astrònoms havien considerat tranquil·la i sense complicacions. Però ara, els científics han descobert una enorme i estranya galàxia Frankenstein, possiblement formada a partir de les parts d’altres galàxies.

Un nou estudi que serà publicat a la revista Astrophysical Journal revela el secret d’ UGC 1382, una galàxia que originalment s’havia pensat que era vella, petita i típica. En lloc d’això, els científics que utilitzen les dades dels telescopis de la NASA i altres observatoris han descobert que la galàxia és 10 vegades més gran que es pensava i, a diferència de la majoria de les galàxies, les seves entranyes són més joves que les seves cares exteriors, gairebé com si hagués estat construït amb peces de recanvi.

Els investigadors van analitzar les dades de la galàxia d’altres telescopis: Sloan Digital Sky Survey (SDSS), the , NASA’s Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE), the National Radio Astronomy Observatory’s Very Large Array (VTL). Es van revelar estructures mai abans vistes pels astrònoms, les observacions òptiques i infraroges de llum dels altres telescopis van permetre als investigadors construir un nou model d’aquesta misteriosa galàxia.

UGC 1382 te uns 718.000 anys llum de diàmetre, és més de set vegades la Via Làctia. També és una de les tres galàxies aïllades de disc més grans que s’hagi descobert mai. Aquesta galàxia és un disc giratori de gas de baixa densitat. Les estrelles no es formen aquí molt ràpidament pel fet que el gas està molt estès.

Però la major sorpresa va ser l’edat relativa dels components de la galàxia, estan a l’inrevés. En la majoria de les galàxies, la porció més interna es forma primer i conté les estrelles més velles. A mesura que creix la galàxia, els seus, noves regions exteriors tenen les estrelles més joves. No és així amb UGC 1382. En combinar observacions de molts telescopis diferents, els astrònoms van ser capaços de reconstruir el registre històric de quan es van formar les estrelles en aquesta galàxia – i el resultat va ser estrany.

L’estructura galàctica única pot ser resultat d’entitats separades que s’uneixen, en lloc d’una única entitat que creixia cap a l’exterior. En altres paraules, dues parts de la galàxia semblen haver evolucionat de forma independent abans de la fusió – cadascuna amb la seva pròpia història.