Europa la lluna gelada de Júpiter

Europa la lluna gelada de Júpiter, és el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileians, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar. Fou descobert l’any 1610 per Galileu Galilei i batejat en honor a Europa, filla del rei de Tir.

Lleugerament més petit que la Lluna, Europa està primordialment compost de roca de silicat, té una escorça de gel i probablement un nucli de ferro i níquel. Té una atmosfera tènue composta sobretot d’oxigen. La seva superfície està estriada d’esquerdes i ratlles, mentre que els cràters hi són infreqüents. Té la superfície més llisa de qualsevol sòlid conegut del sistema solar.

L’aparent joventut i llisor de la superfície han conduït a la hipòtesi que existeix un oceà d’aigua a sota, el qual podria servir de llar a vida extraterrestre. Aquesta hipòtesi proposa que la calor de l’acceleració de marea manté l’oceà en estat líquid i provoca una activitat geològica similar a la tectònica de plaques. El 8 de setembre de 2014, la NASA reportà haver-hi trobat proves que suportaven la hipòtesi de la tectònica de plaques a la closca gelada d’Europa (el primer signe de tal activitat geològica a un altre planeta).