Trenta Anys SN1987A

Fa trenta anys, el 23 de febrer de 1987, la llum d’una explosió estel·lar que marca la mort de la estrella SN1987A va arribar a la Terra al cel de l’hemisferi sud.

Situat a la Gran Gran Núvol de Magalhães, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia, SN1987A era la supernova més proper a la Terra des de la invenció del telescopi.

L’estudi d’ella durant els últims 30 anys ha revolucionat la nostra comprensió de la mort explosiva d’estrelles massives.

En funcionament des de 1990, Hubble ha observat el romanent de supernova moltes vegades, com es destaca en aquest muntatge. Les imatges mostren la seva evolució entre 1994 i 2016, i posen en relleu l’anell principal que crema al voltant de l’estrella que va explotar.

Una imatge de gran camp nou també va ser presa pel Hubble al gener del 2017 per marcar l’aniversari de 30 anys.

En observar el material romanent en expansió en els últims anys, el Hubble ha ajudat a demostrar que el material dins de l’anell era expulsat 20.000 anys abans de l’explosió.

L’esclat inicial de llum de la supernova inicialment il·lumina els anells. Els anells es va esvair lentament durant la primera dècada després de l’explosió, fins que el gas expulsat durant la supernova es va estavellar contra l’anell central, enviant una poderosa ona de xoc, escalfant-ho a abrasadores temperatures i generant l’emissió de raigs X.

Això va causar acumulacions de gas molt dens dins de l’anell i l’il·luminaren com un collaret de perles, que ara estan desapareixent de nou.

A mesura que l’ona de xoc continua movent-se per l’estrella moribunda en les seves raneres finals de la vida, que sap quina nova informació serà revelada?

Copyright de la NASA, l’ESA i R. Kirshner (Centre Harvard-Smithsonian per a l’Astrofísica i la Fundació Gordon i Betty Moore) i P. Challis (Harvard-Smithsonian Centre d’Astrofísica)